Vos proposam un parèntesi

Vos proposam un paréntesi, aprofitant el pont, per tal d’agafar forces per contestar les dues preguntes que queden i per utilitzar com a font d’inspiració per les accions que han de sortir de la trobada de dia 5 de novembre.

Es tracta d’un petit joc: penjar imatges, vídeos, dibuixos, esquemes d’idees que, malgrat que no estiguin 100% relacionades amb la cultura ens puguin servir com a font d’inspiració. Intentem fer un petit arxiu visual en el que, a través de la transversalitat amb altres disciplines, ens permeti pensar en estratègies diferents per passar a l’acció.

I per rompre el gel, aquí vos deixam una sèrie de vídeos.
Bon pont, però no us oblideu de compartir vídeos o altres imatges!!

Alexis Ohanian: Com submergir-se en les xarxes socials

http://www.ted.com/talks/lang/cat/alexis_ohanian_how_to_make_a_splash_in_social_media.html

En uns divertits i rapidíssims 4 minuts Alexis Ohanian de Reddit explica la faula real de l’arribada a la fama Web d’una balena geperuda. La lliçó del Senyor Splashy Pants (pantalons esquitxats) és un clàssic guanyador per als creadors de “memes” i els que es dediquen al màrqueting en l’era de Facebook.

Laurie Santos: Una economia de micos tan irracional com la nostra
http://www.ted.com/talks/lang/cat/laurie_santos.html

Laurie Santos cerca les arrels de la irracionalitat humana observant com els nostres cosins primats prenen decisions. Un seguit intel·ligent d’experiments en “mico-economia” demostra que algunes de les decisions ximples que prenem els humans, també les prenen els micos.

Matt Ridley: Quan les idees s’aparellen

http://www.ted.com/talks/lang/cat/matt_ridley_when_ideas_have_sex.html

Al congrés TEDGlobal 2010, l’autor Matt Ridley ens demostra com, al llarg de la història, el motor del progrés humà ha topat amb idees que s’han aparellat per confegir-ne de noves. No importa la intel·ligència particular, segons ell, sinó que l’important és la intel·ligència del cervell col·lectiu.

‘No me molestes, mamá. Estoy aprendiendo’
http://www.rtve.es/television/20101205/no-molestes-mama-estoy-aprendiendo/381903.shtml
La educación necesita una revolución. Las innovaciones que vivirá el mundo educativo acabarán desmontando todo el sistema que hoy en día forma a los ciudadanos en las escuelas e institutos.
En este proceso, la tecnología, las redes sociales o los videojuegos tendrán seguramente un papel importante, serán herramientas valiosas para transmitir nuevas habilidades a los jóvenes, las que verdaderamente necesitan para llegar a la vida laboral y desenvolverse socialmente en entornos cambiantes.
Eduardo Punset entrevista a Marc Prensky, un experto en la educación del futuro, un hombre rompedor y creativo en la empresa de reformar las aulas y los sistemas educativos actuales

Esperam les vostres propostes!

3.2 Quin preu té la cultura? Conclusions

Aquest ha estat un debat ben intens amb divergències d’opinions, punts de vista interessants, crítiques i demandes. Tot un caleidoscopi de reflexions sobre quin preu té la cultura que ens ha donat una base per debatre a la trobada del 5 de novembre.

Alguns punts clau que s’han tocat:

• Nou models de negoci
• Mecenatge: possibilitat de finançament o subordinació?
• Cultura com a servei públic
• Planificació i colabració entre administració i sector privat
• Concienciar al públic del preu de la cultura
• Valor afegit de la cultura

Resum d’intervencions:

@pepcerda: perquè siguin viables altres formes de finançament (i les empreses comencin a espavilar i a actuar com a empreses), cal que al mateix temps l’administració deixi de fer competència deslleial al sector privat.

Tina Codina: Crec en un model de finançament híbrid en el que quedi clar quin es el paper de l’administració i quin es el del sector privat. Necessitam complicitats!. Només així podrem dur a terme accions coordinades, consensuades, participatives, co-creades i horitzontals.

Miquel:

-El públic ha de ser conscient que la cultura té un preu
-L’administració ha de trobar el seu paper
-El sector no ha de crear projectes “adhoc” per subvencions o per administracions, sino que ha de crear per aportar un valor afegit.

Joan Bellviure: El debat del fòrum és molt interessant però em sembla que oblideu un punt bàsic que per a mi depenen tots els altres: Quins serveis públic volem? (si pensam, com és el meu cas, que hi ha d’haver serveis públics)
Es difícil de imaginar un nou model de finançament, de creació o de distribució de la cultura, sense saber quin és el model de societat que defensam.

Elena Vallés: Estic d’acord amb que Administració i el sector privat han d’anar certament de la mà. S’ha de planificar i evitar que es facin la competència, i fins i tot poden estar plegats ambdós amb projectes molt cars, com ara la dança […] Un dels problemes més clars que tenim aquí a la illa és el públic. Moltes vegades les propostes no arriben a la gent […] Per una altra banda, em demano per espais que estan en una situació d’infrautilització […]

Lina Nadal:  sí a la cultura pública a través del finançament de marques per a projectes puntuals i sí a la cultura com a servei públic per desenvolupar programes de desenvolupament i gestió a llarg termini.

Joan Bellviure: Serem lliures de crear els espectacles que volguem si darrera tenim com mecenes un banc o un grup de informació? No hauran de practicar autocensura els que voldran tirar projectes endavant?
A més hi ha un trasbalsament ideològic i filosòfic important si els mecenes són els principals finançadors de la cultura, aquesta deixa de ser un dret i es converteix en una donació.
No és el mateix exigir un dret que acceptar la caritat.

3.1 Quin preu té la cultura?

Quin preu té la cultura? No ens queda una altra: hem de repensar el model de subvencions que hem tengut fins ara i quines alternatives tenim en aquests moments pel finançament de projectes culturals.

Vos deixam el texte d’una conferència de Jaume Colomer que tracta sobre aquest tema.

Click to access def-viabiltat-projectes-culturals.pdf

A debatre!

2.2 Quin és el paper dels agents culturals i quin el de l’administració? (Conclusions)

Moltes aportacions per anar deslligant l’entrellat entre els agents culturals i l’administració i amb moltes idees que es podríem resumir en les següents:

– Exigència de responsabilitat als càrrecs polítics

– Reflexió sobre el funcionament i mecanismes de control del govern corporatiu de les entitats públiques culturals

– Nous reptes per la gestió cultural

– Important paper dels agents culturals en el desenvolupament de les polítiques culturals.

– Cultura oberta amb codis oberts

– Adaptació a la nova realitat digital

– Compartir, intercanviar, distribuir i co-crear

– Cultura dialèctica. Mecanismes de comunicació 2.0

– Coprogramació amb equips mixtes. Gestió mixta

– Cultura social participativa

– Gestors culturals com a Facilitadors culturals

 

Miquel: “Hay mucho trabajo por hacer y para innovar en el ámbito de la gobernanza de las entidades culturales. En los últimos treinta años se ha avanzado mucho en la profesionalización de la gestión cultural. Ahora hay que hacerlo en el buen gobierno de las entidades artísticas y patrimoniales.” http://lluisbonet.blogspot.com/2010/11/por-una-nueva-gobernanza-cultural.html

Joana M. Serra: Destacaria la idea de que la pluralitat d’agents es converteix en un element fonamental de les polítiques culturals públiques, i que gràcies a aquesta diversitat d’actors es produeixen els factors de tensió i estímul al servei de l’interès general. http://www.rieoei.org/rie20a09.htm

Tina Codina: La cultura oberta té codis oberts, que estan en canvi continu i que experimenten noves maneres de relacions i els projectes creatius son un bon laboratori per determinar accions i relacions entre la ciutadania, que després es podran extrapolar a altres àmbits. El gestor cultural esdevé un agent més que col•labora, que comenta, que co-produeix, que co-crea, que comunica, que intercanvia, que contribueix, que aprèn, que ensenya i que media entre tots. Es converteix d’un professional de la cultura a un actor social molt més potent que ha d’estar capacitat per assumir una sèrie de noves tasques, estratègies i competències.

@culturpunk: Es necesario poner a disposición de la comunidad espacios (y no hablo exclusivamente de los físicos) para la experimentación con procesos que tengan como resultados la intervención social completa. La coprogramación con equipos mixtos que se impliquen en la formación de acciones debe ser una referencia que termine con la división estanca que habitualmente se da entre lo de dentro de la administración y lo de fuera. El apoyo con infraestructura tecnológica, investigación básica, formación especializada, microproyectos compartidos… una implicación activa entre empresa, universidad, gobierno local, educación básica mediante acciones que se orienten hacia la colaboración para la búsqueda de modelos de intervención que permeen eficazmente en la sociedad completa.

sara schiele (@sarasaretah): […]m’atreveixo a afirmar que efectivament l’administració està caduca, i quan parlem d’administracions locals de municipis que no superen els 30.000 habitants, més encara. Massa sovint la programació cultural anual no està planificada, ni es fixen objetius, ni polítiques a seguir, tot funciona a “salto de mata”.[…] dia a dia l’associacionisme  creix més, i mitjançant la gestió mixta (administració pública local i associacions o entitats privades), s’aconsegueixen dur a terme actuacions interessants.

maferragut: El que jo pens no és que l’administració estigui obsoleta. La administración és necessària la manera de gestionar-la és la que s’ha de canviar. Jo també som gestora cultural com molts de vosaltres i he arribat a la conclusió que aquesta denominació també està obsoleta. M’agradaria més canviar-la per Facilitadora Cultural en un futur no molt llunyà. Crec que aquest hauria d’ésser el paper dels actuals gestors a l’Administració Pública

2.1 Quin és el paper dels agents culturals i quin el de l’administració?

Aquí teniu la segona pregunta, ahir es deixava veure de les conclusions de l’anterior pregunta, que la la clau està en la col·laboració entre administració, públic i agents culturals.

Quin és el paper dels agents culturals i quin el de l’administració? Tot ha canviat i hem de reflexionar sobre quines responsabilitats tenim cada un. L’administració està caduca?
Com seria un nou model de gestió de la cultura? Quines són les relacions que hem tengut fins ara administració, gestors, productors i públic i quines podrien ser a partir d’ara?

Continua el debat!

1- Qui fa les polítiques culturals? (Conclusions)

Bon dia a tots i totes!

Tan sols duim un dia de debat i ja hem tingut diverses intervencions bastant interessants. Amb aquestes intervencions no es respon exactament a la pregunta però el debat ja ens ha deixat  alguns conceptes importants com
-modernitzar l’administració
-horitzontalitat
-cocreació
-prosumer
Aquestes paraules ens indiquen que la clau està en la col·laboració entre administració, públic i agents culturals. Que en penses? Estàs d’acord?

Un resum d’intervencions:

@ Culturpunk “Existe un desajuste entre la calle y la institución pública que no sólo implica a la gestión sino también y profundamente a la interpretación de la realidad, a los argumentos, a las capacidades…”

@ Culturpunk  “Hay que abandonar con valentía conceptos que no llevan a ninguna parte y, a mi modo de ver, los planes estratégicos son parte de ese discurso engolado y dominante que nadie cree en realidad.”

Joan Cabot “Realment és necessària sí o sí la participació dels estaments polítics en el món de la cultura? A mi em sembla un error vincular ambdues coses. Hi ha cultura més enllà de les institucions.”

Miquel Ferrer: “aplicar la cultura transversalment (donar-li protagonisme a la tv pública, implicar la cultura dins l’educació, etc. Recolzar economicament els projectes més innovadors i arriscats (ja que seràn els que dificilment trobaran aquest recolzament i són els que, si tenen qualitat, poden crear tendència.”

Joana Serra: “ A partir d’aquí són els agents culturals i el públic en la seva nova faceta de prosumer els que han de desenvolupar activament els processos culturals, d’una manera horitzontal i d’una manera crítica.”
Jomarijo “L´administració hauria de ser un suport per les iniciatives culturals però això significaria que dins l´administració hi hagués persones capacitades, interessades i amb criteri.

Tina Codina:  “La co-creació es una de les claus de com superar aquest bucle amb l’administració i que, per tant, les polítiques culturals també han de ser co-creades, com a mínim consensuades!”

Maria Antònia Ferragut: “Pasar de una cultura hecha para todos a una cultura hecha por todos suena interesante en estos momentos. Busquemos la manera de hacerlo posible.”

Qui fa les polítiques culturals?

Volem començar amb el debat, que hem estructurat amb diverses preguntes. Ens agradaria que hi participassis penjant-hi comentaris a n’aquest post, donant la teva opinió.

Qui fa les polítiques culturals?

Els polítics ens presenten plans estratégics pel sector cultural sense comptar amb el sector. Com podem fer-los-hi entendre models més participatius?

Començam…

La plataforma x cultura vol ser un espai de pensament i acció. En un mon hiperconnectat, participatiu i bidireccional, la cultura està canviant. Volem participar d’aquest canvi i volem que es produeixi de manera horitzontal, amb les aportacions de tothom que hi estigui interessat. Volem construir un nou marc per la cultura i per començar ens plantejam algunes qüestions que ens semblen claus per poder entendre cap a on hem d’anar.

Primer repte: penjar a aquest blog documents, àudios o vídeos que ajudin a dibuixar el nou panorama cultural.

Els dies 5 i 6 de novembre utilitzarem tot el material per treballar presencialment a les jornades “Reflexió, pensament, acció”. Publicarem les conclusions a aquest blog.

Col·laboram? Ens multiplicam?

Hola!

Companys i companyes,

Us volem donar la benvinguda a n’aquest nou projecte que començam: Plataforma x Cultura.

Ens trobareu aquí https://plataformaxcultura.wordpress.com

A twitter: @pxcultura

I per mail a plataformaxcultura@gmail.com