4.1 Quines característiques té la cultura perqué no sigui el primer que es retalli?

És el moment d’anar concluint la part del debat per internet, vos recordam que aquest cap de setmana ens trobarem per parlar-ne tots junts al Casal de Barri Joan Alcover, de Palma.

Avui, proposam a mode de resum i conclusions dues preguntes que estàn relacionades amb tot el que hem estat parlant aquests dies, des de la Plataforma, vos volem donar les gràcies a tots els que heu participat del debat.

Quines característiques te la cultura  per tal que no sigui el primer que es retalli? (hem de tenir arguments clars i consensuats per poder-los defensar amb força)

Com seria un nou model de gestió de la cultura?

Aquesta entrada ha esta publicada en debat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a 4.1 Quines característiques té la cultura perqué no sigui el primer que es retalli?

  1. Tina Codina ha dit:

    He trobat aquest text al blog http://www.noretalleulacultura.org.
    Pot ser ens pot servir com a punt de partida:

    NO retalleu la Cultura!:
    Publicat el 28 febrer, 2011 per admin
    1. La Cultura no és una despesa, és una inversió. La Cultura, més enllà de ser un valor en sí mateixa, és una font de riquesa econòmica i fa una important contribució al PIB. Els recursos invertits en Cultura generen llocs de treball en àmbits molt diversos de la societat, dins i fora del sector cultural.

    2. Retallar o estalviar en Cultura és un greu error. Ens farà més pobres. El desmantellament de part del teixit industrial cultural o la retirada de les inversions per a la recerca i la creació artística (R+D+i de la creació), frenarà la competitivitat, la recuperació general i postergarà un repte ineludible: la generació d’un nou model d’economia productiva basat en el coneixement (Educació+Ciència+Cultura).

    3. Catalunya és un dels països del nostre entorn que destina menys recursos públics a la Cultura: només el 0,98% del pressupost general. Una nova retallada ens allunyarà encara més dels estàndards europeus.

    4. El retall obligarà a les institucions (nacionals, locals, privades) a reduir l’activitat i les programacions. Qui acabarà pagant el retall i la crisi seran els artistes, els creadors, les companyies i els agents més febles i els nous emprenedors. Augmentarà l’atur i la precarietat en el sector cultural. Es perdran oportunitats i la recuperació serà difícil i en alguns sectors irreversible.

    5. La retallada obligarà a augmentar el preu de les entrades a espectacles, concerts i exposicions i limitarà –d’aquesta manera- els drets culturals d’accés universal a la Cultura recollits al nostre Estatut d’Autonomia.

    6. La retallada forçarà la privatització d’equipaments o programacions situant una bona part de l’oferta cultural sota l’estreta lògica del mercat i les audiències. La cultura és també el dissens i l’experimentació de pensament crític que nodreix la democràcia.

    7. La cultura és la cara visible d’un país, allò que de forma més concreta i particular el caracteritza i l’identifica entre els veïns i en el context històric i social, i més encara en el cas de Catalunya, que per raons polítiques té ara mateix disminuïda la gestió d’altres recursos. La cultura no és un luxe, ni un capritxo, ni una frivolitat, ni una conseqüència del progrés i el benestar, sinó un dels seus motors i senyals més prominents, i cap comunitat que es prea ella mateixa deixa de posar-la en un lloc destacat entre les seves prioritats.

  2. Hola a tod@s os estoy siguiendo estos días y voy tomando nota. Como yo no hablo tan bien ni conozco tanto el sector como vosotros esperaré hasta la reunión del sábado para haceros llegar mis impresiones. De todas formas, lo que si os avanzo es que en mi opinión el primer gran error es hablar de política cultural. Que conocéis y domináis tod@s la teoría queda muy claro en vuestros comentarios. No obstante, personalmente considero que hay que dejar la teoría a un lado porque tal y como está el patio es necesario repensar totalmente el modelo de gestión cultural sabiendo que los recortes se van a producir y que las estrategias que hasta ahora se han desarrollado ya no son válidas.

  3. Joan Bellviure ha dit:

    Començaré donant la volta a la pregunta.
    Quines característiques té la cultura per que sigui el primer lloc a on es retalla?
    Es minoritària. El teatre, la dansa, els arts plàstics, el cinema no comercial (això no vol dir que el cinema comercial no sigui cultura!), la poesia, la musica clàssica, etc, només és seguida i defensada por una petita part dels ciutadans.
    Si demà, per posar un exemple, tanquessin tots els teatres de Mallorca, no hi hauria gran renou.
    La cultura no és essencial. O no tant com la educació o la sanitat. Si demà, per posar un exemple, tanquessin tots els forns de Mallorca, hi hauria una revolució (bé, igual som optimista).
    Per a molta gent, gran part de la classe política inclosa, es un complement per fer la vida mes agradable, per tant si no hi ha doblers prescindim de allò superflu.
    La cultura depèn de un projecte polític coherent i a llarg termini, com en general els polítics pensen a curt termini, per què tudar doblers?
    Si crear una filmoteca o fer una excavació arqueològica donés tant de doblers com una autopista o un parc temàtic, hi hauria filmoteques a cada poble. Quan parl de “donar doblers” no estic xerrant de crear riquesa, sinó més bé de totes les comissions, desviaments, favoritismes, finançament de partits, especulació, requalificacions de terrenys, etc.
    Es per això que a ca nostra en lloc d’ajudar la música se inventen un projecte com l’Opera de Matas-Calatrava.
    Aleshores, torn a transformar la pregunta.
    Que podem dir en favor de la cultura per tal que no sigui el primer que es retalli?
    Es evident que no podem permetre que sanitat o educació pateixin retallades abans que cultura. Però podem defensar que la cultura es un element essencial en la educació, ja que és una eina que permet re-llegir el món i que un poble sense cultura és un poble malalt, amputat d’un dels elements bàsics de les societats humanes.
    Defensar una cultura de qualitat que no sigui elitista, pensada per arribar al màxim de ciutadans possibles sense per això caure en las baixeses i la demagògia de la TV-fems. Creure en el sentit noble de la paraula popular (Ja ho sé, aquest mot esgarrifa tan embrutat ha quedat de merda de gavina) pensant que una majoria pot gaudir d’una televisió de qualitat, com pot gaudir de Fellini, Mozart, Shakespeare o dels artistes encara per descobrir.
    Defensar que la cultura genera riquesa indirectament. Com diu el text enviat per na Tina: “Els recursos invertits en Cultura generen llocs de treball en àmbits molt diversos de la societat, dins i fora del sector cultural”. Jo he conegut aquesta situació en 2003 a Avinyò, l’any a on després d’una vaga el festival es va suspendre. Va hi haver moltes pèrdues econòmiques tant de comerços: bars, restaurants, taxis, lloguer de cotxes i camionetes, lloguer d’equips de so i llum, impremtes, supermercats, botigues de queviures, merceries, etc. Com de llocs de feina paral•lels: electricistes, sastres, transportistes, cambrers, picapedrers, etc.
    I per acabar. Per als pobles petits com el nostre, que han patit i pateixen atacs a la seva cultura i a la seva llengua, defensar la cultura és defensar el dret a existir en el món.

  4. Tina Codina ha dit:

    Més texts amb idees interessants. Aquest es dels companys de PROCURA i ho trobau a http://procura.org/web/archives/5650

    “Las políticas culturales tienen importantes retornos sociales además de los económicos.

    La obsesión por demostrar que la Cultura tiene un importante valor para el desarrollo económico muchas veces nos hace perder el norte de la necesidad “per se” de la propia cultura. Entre las múltiples confusiones del momento incluso se ponen en duda las políticas públicas de gestión de la cultura, aumentan las loas al papel del mercado y se sobredimensiona el papel del mecenazgo como sustituto del papel de las administraciones. En este contexto cobra especial interés este documento que se publicó en Papers 2011 y que desde PROCURA recomendamos expresamente. Su lectura aporta mucha luz y argumentos científicos para demostrar que las políticas culturales tienen importantes retornos además de los económicos y estos pueden ser inventariados y evaluados.

    Nuevas políticas, nuevas miradas y metodologías de evaluación. ¿Cómo evaluar el retorno social de las políticas culturales?

    El cambio en los objetivos y en los instrumentos de intervención de las políticas públicas no siempre comporta el desarrollo de nuevas perspectivas y metodologías para su evaluación. El caso de las políticas culturales ejemplifica esta realidad. Este artículo contribuye al desarrollo de metodologías para evaluar de forma científica el retorno social de las políticas culturales, su valor público y los beneficios producidos para la ciudadanía.”

    Descargar:
    Nuevas políticas, nuevas miradas y metodologías de evaluación. ¿Cómo evaluar el retorno social de las políticas culturales?

    Click to access 02102862v96n2p477.pdf

  5. Joana M. Serra ha dit:

    Trescant per la pàgina web de la 14a Fira Mediterrània de Manresa he trobat aquest text sobre impacte econòmic de les fires d’arts escèniques:

    “La Universitat de Deusto i la Coordinadora estatal de Fires presenta a Madrid l’estudi d’impacte en la indústria cultural
    21/12/2010
    Dijous passat a Madrid la Coordinadora de Fires d’Arts Escèniques de l’Estat espanyol, en la qual està integrada la Fira Mediterrània de Manresa, va presentar l’estudi d’impacte induït per les fires d’arts escèniques en la indústria, investigació elaborada per la Universitat de Deusto que ha estat finançada pel Ministerio de Cultura. Durant la darrera Fira Mediterrània el Conseller Joan Manuel Tresserras ja va avançar una conclusió important que explicitava que per cada euro invertit en les fires per part de l’administració pública, se’n derivaven set. Ara Deusto aporta més dades extretes d’aquest estudi.

    L’estudi parteix de l’anàlisi de quinze fires del conjunt de l’Estat. Durant el 2009 el conjunt d’aquests mercats va acreditar 2.104 ens professionals diferents, dels quals 1.163 eren ens compradors, 696 ens venedors, i 245 altres (essencialment serveis auxiliars). En total es van acreditar 2.863 persones professionals diferents, de les quals 1.675 eren compradors. Cada ens professional va generar una assistència mitjana de 1,44 als diferents mercats analitzats.

    Pel que fa al perfil del comprador, la mitjana de capacitat total de contractació dels ens estudiats pel que fa als productes artístics és de 236.070 €.

    En les fires, cada ens visualitza una mitjana de 15,75 espectacles a l’any. D’aquests, en contracta una mitjana de 1,8 espectacles, és a dir, l’11,25 % dels visualitzats.

    A més, a les llotges i altres espais de negoci de les fires, cada ens contracta 3,1 espectacles més.

    Per tant, cada ens surt de les fires amb una contractació de 4,9 espectacles. Com alguns d’ells seran finalment programats en més d’una funció o passi, cada fira acaba contractant 8,2 sessions diferents.

    Cada persona professional compra propostes artístiques exhibides en directe per valor de 11.621 €, a més de 8.315 € en altres espectacles artístics contactats a la llotja. És a dir, com a mitjana cada professional compra producte artístic per valor de 19.936 €.

    Més enllà de les contractacions, l’estudi de la Universitat de Deusto revela que el 27 % dels espectacles que els professionals compradors van contactar havien estat prèviament visualitzats en una fira, amb independència que hi hagués un acord final reeixit. En aquest sentit, les conclusions de la Universitat de Deusto senyalen com un dels actius de les fires artístiques el fet que actuen com a marc de relació. A més d’un espai de compravenda, també contribueixen a l’estructuració i la trobada dels agents relacionats amb el sector artístic. En concret, durant el 2009 les fires estatals van generar un total de 7.035 contactes.

    Per la seva banda, les companyies artístiques, productores i distribuïdors encara veuen aquest marc de relació d’una manera més positiva, ja que declaren haver establert fins a 8,8 contactes per ens venedor, és a dir, 9.187 contactes totals en les fires estatals. Aquesta diferència a l’alça ve motivada essencialment pel fet que productores i distribuïdors no es limiten a presentar-hi les propostes artístiques presentades en el programa oficial, sinó que duen més projectes en el catàleg. Alhora, pel que fa en particular als ens distribuïdors, resulta rellevant la dada que senyala que cada un d’ells arriba a contactar amb 2,3 companyies o grups artístics durant les fires.

    Extrapolació a la Fira Mediterrània de Manresa

    Tot i que l’estudi de Deusto té un àmbit estatal, en el qual les fires catalanes –FiraTàrrega, Fira de Titelles de Lleida i Fira Mediterràna de Manresa- tenen un pes indiscutible especialment pel volum de propostes que presenten, pel caràcter internacional i pel nombre de professionals que acrediten, es poden extrapolar unes dades a la Fira Mediterrània en funció de les mitjanes generals.

    D’aquesta manera, els ens compradors acreditats a la Fira 2009 haurien generat 606 contractacions a partir dels espectacles programats, mentre que a partir del negoci generat a la llotja professional que per primer cop es va ubicar en la cèntrica plaça Porxada se n’haurien derivat 1.044 més. Per tant, la Fira Mediterrània 2009 superaria amb escreix els primers indicadors obtinguts per la mateixa fundació organitzadora i arribaria a 1.650 contractes generats, que van ser portats a l’escenari en 2.763 sessions o passis diferenciats. El mostreig inicial de què es disposava arribava a les 1.190 contractacions. El conjunt d’aquestes contractacions generaria un impacte econòmic induït de 9.926.000 €, dels quals 3.642.842 € haurien anat a les 105 companyies i grups programats en la selecció oficial, i la resta a contractes generats en el negoci de la llotja i altres espais d’intercanvi professional.

    La FUB i la Diputació de Barcelona també participen

    La Fira Mediterrània està completant aquest estudi de la Universitat de Deusto, que tindrà continuïtat amb l’anàlisi del 2010, amb una altra investigació realitzada per la Fundació Universitària del Bages sobre els efectes indirectes del mercat manresà, és a dir, aquelles despeses que realitzen els visitants i els espectadors com a conseqüència de l’esdeveniment –allotjament, restauració, transport, compres o entrades-, i amb un tercer treball finançat per la Diputació de Barcelona que se centra en els efectes generats en concret des del vessant específicament turístic. Aquestes dues darreres anàlisis se centren en la Fira 2010.

    Enllaços relacionats Estudi de Cofae sobre l’impacte de les Fires http://www.cofae.net/deusto2010.pdf

  6. Per una banda, crec que en Joan Bellviure rebla en el clau. El problema és per què és tan fàcil retallar en cultura? No és que sigui minoritària (hi ha altres activitats minoritàries amb molts de defensors, com l’agricultura), sinó que no té un suport social ampli. I això passa perquè hem menystingut des de fa molt de temps “una cultura de qualitat que no sigui elitista, pensada per arribar al màxim de ciutadans possibles”, com diu en Joan. Fins ara, l’elitisme cultural ha estat ben vist, i ara ho pagam.

    Per altra banda, l’argument economicista és un arma de doble tall. Quan parlam de facturació, no hem d’oblidar que gran part d’aquesta prové també de doblers públics, que subvencionen l’activitat cultural actuant també com a compradors. Vull dir que usar aquest argument ha servit per posar-nos la corda al coll. El primer que diuen els polítics quan fan retallades és: no són una indústria, no són professionals? Doncs si no són viables econòmicament, que es reciclin o desapareixin.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s