3.2 Quin preu té la cultura? Conclusions

Aquest ha estat un debat ben intens amb divergències d’opinions, punts de vista interessants, crítiques i demandes. Tot un caleidoscopi de reflexions sobre quin preu té la cultura que ens ha donat una base per debatre a la trobada del 5 de novembre.

Alguns punts clau que s’han tocat:

  • Nou models de negoci
  • Mecenatge: possibilitat de finançament o subordinació?
  • Cultura com a servei públic
  • Planificació i colabració entre administració i sector privat
  • Concienciar al públic del preu de la cultura
  • Valor afegit de la cultura

Resum d’intervencions:

@pepcerda: perquè siguin viables altres formes de finançament (i les empreses comencin a espavilar i a actuar com a empreses), cal que al mateix temps l’administració deixi de fer competència deslleial al sector privat.

Tina Codina: Crec en un model de finançament híbrid en el que quedi clar quin es el paper de l’administració i quin es el del sector privat. Necessitam complicitats!. Només així podrem dur a terme accions coordinades, consensuades, participatives, co-creades i horitzontals.

Miquel:

-El públic ha de ser conscient que la cultura té un preu
-L’administració ha de trobar el seu paper
-El sector no ha de crear projectes “adhoc” per subvencions o per administracions, sino que ha de crear per aportar un valor afegit.

Joan Bellviure: El debat del fòrum és molt interessant però em sembla que oblideu un punt bàsic que per a mi depenen tots els altres: Quins serveis públic volem? (si pensam, com és el meu cas, que hi ha d’haver serveis públics)
Es difícil de imaginar un nou model de finançament, de creació o de distribució de la cultura, sense saber quin és el model de societat que defensam.

Elena Vallés: Estic d’acord amb que Administració i el sector privat han d’anar certament de la mà. S’ha de planificar i evitar que es facin la competència, i fins i tot poden estar plegats ambdós amb projectes molt cars, com ara la dança […] Un dels problemes més clars que tenim aquí a la illa és el públic. Moltes vegades les propostes no arriben a la gent […] Per una altra banda, em demano per espais que estan en una situació d’infrautilització […]

Lina Nadal:  sí a la cultura pública a través del finançament de marques per a projectes puntuals i sí a la cultura com a servei públic per desenvolupar programes de desenvolupament i gestió a llarg termini.

Joan Bellviure: Serem lliures de crear els espectacles que volguem si darrera tenim com mecenes un banc o un grup de informació? No hauran de practicar autocensura els que voldran tirar projectes endavant?
A més hi ha un trasbalsament ideològic i filosòfic important si els mecenes són els principals finançadors de la cultura, aquesta deixa de ser un dret i es converteix en una donació.
No és el mateix exigir un dret que acceptar la caritat.

Aquesta entrada ha esta publicada en debat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s