2.1 Quin és el paper dels agents culturals i quin el de l’administració?

Aquí teniu la segona pregunta, ahir es deixava veure de les conclusions de l’anterior pregunta, que la la clau està en la col·laboració entre administració, públic i agents culturals.

Quin és el paper dels agents culturals i quin el de l’administració? Tot ha canviat i hem de reflexionar sobre quines responsabilitats tenim cada un. L’administració està caduca?
Com seria un nou model de gestió de la cultura? Quines són les relacions que hem tengut fins ara administració, gestors, productors i públic i quines podrien ser a partir d’ara?

Continua el debat!

Aquesta entrada ha esta publicada en debat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a 2.1 Quin és el paper dels agents culturals i quin el de l’administració?

  1. Miquel ha dit:

    Blog de Lluís Bonet.
    Post interessant sobre el paper de l’Administració i la gestió cultural d’equipaments públics.
    “Hay mucho trabajo por hacer y para innovar en el ámbito de la gobernanza de las entidades culturales. En los últimos treinta años se ha avanzado mucho en la profesionalización de la gestión cultural. Ahora hay que hacerlo en el buen gobierno de las entidades artísticas y patrimoniales.”
    http://lluisbonet.blogspot.com/2010/11/por-una-nueva-gobernanza-cultural.html

  2. Joana M Serra ha dit:

    Per seguir documentant-mos en aquest tema compartesc un article força interessant d’Alfons Martinell titulat “Los agentes culturales ante los nuevos retos de la gestión cultural” a la Revista Iberoamericana de educación. Destacaria la idea de que la pluralitat d’agents es converteix en un element fonamental de les polítiques culturals públiques, i que gràcies a aquesta diversitat d’actors es produeixen els factors de tensió i estímul al servei de l’interès general. Com diu Martinell el paper del agents culturals és de una gran importància en el desenvolupament de les polítiques culturals sigui quin sigui el context polític i legislatiu. Aquestes serien les funcions dels agents culturals segons Martinell:
    “- Los agentes culturales analizan e interpretan la realidad de la propia sociedad, dan una respuesta a sus problemas, demandas o necesidades, y autoorganizan servicios para su bienestar.
    – Los agentes posibilitan y canalizan la participación y la incorporación de grupos y personas a los trabajos y a la acción para su comunidad, originando un proceso desde la privacidad y el individualismo a la acción pública y social.
    – Los agentes son aglutinadores y creadores de estados de opinión sobre temas que les afectan y sobre la creación de las condiciones necesarias para difundir sus opciones, con la finalidad de que se tenga en cuenta un determinado tema.
    – Los agentes pueden ayudar a estructurar y construir las demandas de carácter social, cultural y educativo que concentran estados individuales o grupales, y trasladarlas de forma colectiva a las organizaciones y al aparato de la administración del Estado.
    – Los agentes son una plataforma para fomentar la autoorganización de servicios y la asunción de responsabilidades públicas por sistemas de delegación en la prestación de servicios.
    – Los agentes ejercen una función prospectiva, al descubrir y evidenciar nuevas necesidades o problemáticas de la sociedad y despertar una preocupación en los estamentos oficiales por esos temas.
    También los agentes son una plataforma de organización de la iniciativa privada y lucrativa, a partir del establecimiento de organizaciones propias.”

    http://www.rieoei.org/rie20a09.htm

  3. Tina Codina ha dit:

    Si la cultura es el mitjà per a la comunicació, el gestor cultural actual ha d’estar completament habituat, no tan sols als nous sistemes de comunicació sinó també als nous sistemes de creació que ens duen a una cultura de la convergència i de la participació. Les estructures i les relacions entre els diferents agents culturals estan caduques en un nou panorama cultural caracteritzar per la participació.
    Per tant, ens estam adonant que la participació provocada per la societat de la informació necessita de noves relacions entre els agents culturals que afavoreixin els nous moviments i xarxes socials com a expressió d’una nova realitat a les societats avançades. El gestor cultural ha de ser un mediador entre els diferents agents, utilitzant els nous mecanismes de comunicació per afavorir la participació i creant formes organitzatives horitzontals i inclús en xarxa. Les TIC’s s’han d’utilitzar com a eines per a la comunicació, per a la participació i per a la creació en un nou marc social i cultural.
    Però per a tot això també s’ha de pensar en el públic, i en aquest sentit el gestor cultural pot ser un bon mediador per afavorir que la ciutadania sigui activa. La informació i l’educació són les vies per aconseguir-ho tenguent en compte que l’educació ja no pot ser igual per a tothom, sinó que també necessita una revisió i evolucionar cap a una educació expandida.

    La cultura oberta té codis oberts, que estan en canvi continu i que experimenten noves maneres de relacions i els projectes creatius son un bon laboratori per determinar accions i relacions entre la ciutadania, que després es podran extrapolar a altres àmbits. El gestor cultural esdevé un agent més que col•labora, que comenta, que co-produeix, que co-crea, que comunica, que intercanvia, que contribueix, que aprèn, que ensenya i que media entre tots. Es converteix d’un professional de la cultura a un actor social molt més potent que ha d’estar capacitat per assumir una sèrie de noves tasques, estratègies i competències. La proposta de Carles Gispert “Inner Spectators” que s’ha analitzat a aquest treball tenia com a objectiu precisament obrir la creació i posarla a disposició no només de l’artista, sinó també del públic i de l’administració per tal de permetre una reflexió conjunta i una participació que deixa obert el resultat.
    Per una banda, ha d’entendre els mecanismes de la cultura oberta en el que l’usuari té la capacitat de produir i consumir i que això possibilita una obertura cap a noves audiències que a la vegada també son “prosumidores”. Per una altra, cal que el gestor cultural estigui capacitat per crear i dinamitzar nous continguts culturals que s’adaptin a la nova realitat digital, amb la dificultat afegida que cal estar extremadament actualitzat i atent a noves eines i noves maneres d’utilitzar-les.

    També cal tenir en compte que la promoció de la cultura s’ha de fer d’acord amb els mecanismes de comunicació 2.0. Les xarxes socials faciliten la distribució de continguts i, per tant, s’han de saber utilitzar com a eina tant de creació com de difusió.
    Ara bé, la cultura contemporània no tan sols es caracteritza en saber utilitzar les xarxes socials només com a eines informàtiques, sinó que el canvi de paradigma en la gestió cultural està en les actituds socials vinculades al compartir, intercanviar, distribuir i amb això poder co-crear nou coneixement i nous projectes. Hem vist el fracàs en l’exemple de la gestió dels centres culturals municipals de l’Ajuntament de Palma. Si s’imposa la participació d’una manera dirigida des de l’administració, no funciona. Les estructures verticals imposen mentre que les horitzontals proposen.
    El canvi en la manera de gestionar cultura es entendre que amb totes aquestes noves eines digitals, el que s’ha de gestionar son processos i no tant resultats i que això comporta un gir radical en la manera d’actuar de tots els agents que fan possible la cultura: l’administració, els creadors, els usuaris i els gestors.

  4. @culturpunk ha dit:

    Cuando la sociedad no es la verdadera generadora de cultura, las instituciones públicas se convierten en las difusoras de las manías de los gobernantes de turno. La gestión de la cultura local no puede ser otra cosa que establecer un sistema dialéctico que trabaje sobre el hexágono de la creatividad (los ciudadanos, los creadores, el tercer sector, la educación, la empresa. el gobierno local) la programación de espectáculos, la conservación de patrimonios, la exhibición museística… deben actuar como complemento a este conglomerado dialéctico. Un complemento tan necesario como inútil si no se ve acompañado por el resto de los componentes y que queda en un mero despliegue de eventualidades. El trabajo es, en fin, de estructura. La cultura es siempre dialéctica y es indudable que el “yo propongo, yo dispongo” no sirve como modelo, no ha servido nunca y menos si cabe hoy. Evidente es que este modelo es más fácil porque se lleva bien con el poder.
    Es necesario poner a disposición de la comunidad espacios (y no hablo exclusivamente de los físicos) para la experimentación con procesos que tengan como resultados la intervención social completa. La coprogramación con equipos mixtos que se impliquen en la formación de acciones debe ser una referencia que termine con la división estanca que habitualmente se da entre lo de dentro de la administración y lo de fuera. El apoyo con infraestructura tecnológica, investigación básica, formación especializada, microproyectos compartidos… una implicación activa entre empresa, universidad, gobierno local, educación básica mediante acciones que se orienten hacia la colaboración para la búsqueda de modelos de intervención que permeen eficazmente en la sociedad completa. Investigación-Formación-producción-difusión
    Por una cultura social participativa http://espaciorizoma.wordpress.com/2011/10/18/814/

  5. Hola! M’animo a participar, aportant la meva visió des de “l’altra banda”, és a dir, sóc programadora cultural a l’administració pública local.
    Després de sis anys treballant-hi, m’atreveixo a afirmar que efectivament l’administració està caduca, i quan parlem d’administracions locals de municipis que no superen els 30.000 habitants, més encara.
    Massa sovint la programació cultural anual no està planificada, ni es fixen objetius, ni polítiques a seguir, tot funciona a “salto de mata”. De repent un dia, algú s’entrevista amb el responsable polític que està per damunt teu, li presenta una proposta, i com que, malhumoradament el que importa són els vots, es contracta i llestos. Quan el programador arriba amb una proposta de qualitat, justificada, enraonada, llavors es troba que no hi ha pressupost.
    Si sé, que el pressupost no hauria de ser el factor decissiu per executar polítiques culturals, però la realitat i el dia a dia, així ens ho obliguen.
    Sóc bastant pesimista davant el panorama que tenim, però també he de dir que dia a dia l’associonisme creix més, i mitjançant la gestió mixta (administració pública local i associocions o entitats privades), s’aconsegueixen dur a terme actuacions interessants.
    Per tant, animo i defenso l’associonisme, implicar la població a ser partícep i organitzadora d’esdeveniments i propostes de tot tipus, és la via que se’ns presenta per fer arribar una cultura de qualitat a tothom.

    • Miquel ha dit:

      Gràcies Sara per la visió d’algú que fa feina a l’administració pública local, i més que afirmis que l’administració està caduca. De ben segur que els “polítics” no serien capaços d’afirmar-ho. Per tant, un nou sub-tema que surt del que dius és la relació tècnic cultural vs polític dins la pròpia administració pública…
      Interessant debat!

  6. maferragut ha dit:

    Hola, llegeixo els comentaris amb iterés. No sé si podré aportar molta cosa però ho intentaré.

    El que jo pens no és que l’administració estigui obsoleta. La administración és necessària la manera de gestionar-la és la que s’ha de canviar.

    Jo també som gestora cultural com molts de vosaltres i he arribat a la conclusió que aquesta denominació també està obsoleta. M’agradaria més canviar-la per Facilitadora Cultural en un futur no molt llunyà. Crec que aquest hauria d’ésser el paper dels actuals gestors a l’Administració Pública

    Treball a la administració local, encara que també ho he fet al Govern i a altres administracions i també he estat sòcia d’una empresa cultural així que puc entendre perfectament punts de vista diferents.

    Es cert com diu la Sara que a moltes administracions locals es fa feina sense projectes i sense objectius clars. Però també conec administracions que funcionem amb estratègies, projectes i objectius. El que pasa és que no estan adaptats a la situació actual, la qual es podria resumir en que no serveixen per a res o en tot cas per a poc i no per el més important. El que funcionava abans no serveix en aquest moments. Una de les causes es que avaluam poc i per tant desconeixem el que veritablement és eficient i s’ha de continuar fent i el que s’hauria de tirar als fems perquè no aporta res.

    En quant al tema de tècnic cultural i polític un dels problemes és que els rols no estan clars i el polític vol fer de tècnic oblidant les seves veritables funcions i anul·lant, per tant, al tècnic professionalment.

    Per altra banda també pens que els actors que jugam en aquesta obra: polítics, tècnics de l’administració, educadors, creadors i públic estem completament desconnectats. Aquí cadascú va a la seva i així no pot anar bé mai. A vegades inclús he notat (això passa molt entre programadors i companyies) una certa relació de competència i desconfiança. Malament per a les arts escèniques.

    Estic d’acord amb Culturpunk i el seu argument. Hauriem de trobar la manera de construir plegats, delimitant les funcions de cadascú si amb això ens sentim més segurs pero amb la convicció de que uns sense els altres no som res, actuant amb complicitat i estirant de la corda plegats i en la mateixa direcció perquè si no no ens mourem.

    Finalment un darrer apunt, us enrecordau de “Todo para le pueblo pero sin el pueblo”? Això es el que estem fent la majoria dels professionals de la cultura en genera, inclosos els creadors: “Tot per el públic però sense el públic”. Ho hauríem de tenir en compta.

    Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s